Implicats

Benjamin Black és el pseudònim de John Banville (Wexford, Irlanda, 1945), qualificat per molts crítics i col·legues de l’ofici com un mestre de la prosa anglesa. Banville ha treballat d’editor a The Irish Times i col·labora habitualment amb The New York Review of Books. El 1970 va publicar el seu primer llibre, Long Lankin (una selecció de contes), al qual van seguir molts altres, entre els quals destaquen Llibre de l’evidència, Mefisto, Kepler i L’intocable. Al llarg de la seva carrera literària, ha obtingut multitud de guardons, com el premi James Tait Black Memorial Prize, el premi Guardian Fiction Prize, el premi Guiness Peat Avaiation Award, el premi Man Booker, el premi l’Irish Book Award i el premi Frank Kafka, entre d’altres. També és premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Sota el pseudònim de Benjamin Black, John Banville s’endinsa en el gènere de la novel·la negra i criminal amb la seua habitual prosa precisa i seductora. Banville és considerat per la crítica un dels més grans estilistes que avui dia escriuen en anglès, amb una escriptura perfectament elaborada, bella i enlluernadora. Amb un estil impecable, irònic i poètic, és conegut pel seu humor negre i esmolat.

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) és una destacada  escriptora mallorquina. Coneguda principalment per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, també ha conreat la traducció, l’assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guionatge. Formà part del col·lectiu Ofèlia Dracs. El 2016 obtingué el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Escriptora capdavantera de la generació literària dels 70 (com el seu marit, Jaume Fuster), s’inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica. La seva narrativa és variada i dóna un protagonisme especial a la dona. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, en què produeix la sèrie de la detectiva mallorquina fincada a Barcelona Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana i que toca el tema dels canvis socials en la postguerra. Com diu ella mateixa: “Vaig començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no m’havien dit que la llengua que parlàvem servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines. Vaig aprendre a escriure en català jo sola, fins que n’Aina Moll, a l’institut, ens va donar classes, fora d’hores lectives, de llengua i literatura catalana. Havia escrit en espanyol unes poesies dolentíssimes quan tenia vuit anys, un conte sobre la vida d’un llapis a la classe de comptabilitat,  una novel·la (afortunadament inacabada) sobre la meva colla d’amics. No sabia que seria escriptora. Llavors tenia altres dèries. Als devuit anys vaig guanyar el primer premi de la classe de literatura castellana i me’l varen publicar al Diario Baleares. I vaig començar, en català, la que seria la primera novel·la, que vaig publicar l’any 1970. D’aleshores ençà, he fet novel·les, contes, teatre, guions per cinema, televisió i ràdio, he fet traduccions, he treballat a TV, a premsa amb articles, entrevistes i reportatges, al Congrés de Cultura Catalana, m’han traduït a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, al portuguès i al neerlandès… Si voleu saber més, busqueu la meva web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o al Google.”

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és escriptora i professora de literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Participà en el col·lectiu literari Ofèlia Dracs des de 1983, amb qui va publicar contes  en els volums Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994). En va formar part fins que el col·lectiu es va deixar de reunir (perquè, en realitat, mai no es va dissoldre), després de la mort de Joaquim Soler i de Jaume Fuster, a poca distància l’un de l’altre. Entre 2006 i 2010, va ostentar un important càrrec polític al Govern de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat una cinquantena de títols, entre novel·la, narrativa, novel·la juvenil, assaig, crítica i estudis literaris. Ha obtingut els premis Víctor Català de contes i narracions, el Sant Joan de novel·la i el Barcanova de literatura juvenil. Les seves darreres novel·les són L’amant xinès, Els fils de l’aranya i La filla esborrada.

Jaume Benavente (Barcelona, 1958) Durant la seva primera infantesa va viure al Brasil, on la seva família havia emigrat. Resideix actualment a Barcelona. Llicenciat en Belles Arts. Li agrada la lectura, les carreteres secundàries, els escacs, vagar com un flâneur, ciutats com Porto, Amsterdam o Valparaíso, paisatges com Normandia i les illes atlàntiques, la pintura, la llengua portuguesa, les pel·lícules antigues d’aventures, els relats de viatges. Es considera a si mateix un corredor de fons, amb una bibliografia de disset títols. Dins del gènere negre, és el creador del personatge de la inspectora Marja Batelaar, de qui ha publicat fins ara dues novel·les. Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà i l’italià i han obtingut diferents premis. Les seves novel·les sovint reflecteixen l’interès pel viatge literari. Del conjunt de la seva obra, s’ha dit: “És possiblement l’autor més centreeuropeu de la nostra literatura”, Sebastià Bennasar, Cròniques portugueses. “La literatura de Jaume Benavente és un territori geogràfic per si mateix”, David Madueño, Quadern de les idees, les arts i les lletres.

Lluís Llort (1966) Signa les novel·les només com a Llort. Des del febrer del 1986 treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui. Ha publicat centenars d’articles, molts d’informació, però la majoria d’opinió, creació o crítica, els últims setze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat onze novel·les (l’última de les quals és No n’estiguis tan segur, Alrevés-Crims.cat, novembre 2016), també una a vuit mans (amb Bennasar, Macip i Moreno), tretze títols infantils, ha participat en diversos llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió. Està considerat un dels millors narradors actuals en català.

Ramona Solé (Lleida, 1968). Tot i que ha treballat sempre amb números, és addicta a la lectura. Té un bloc des de l’Octubre del 2007 (Tumateix Llibres), i gestiona totes les xarxes que l’acompanyen, on no es canso de parlar de llibres. Ha participat en diversos reculls de relats i microrelats. Li han publicat relats al Diari Segre, i a la revista literària Inèdits. Quaderns, publicada per Llibres del Delicte al març del 2016, és la seva primera novel·la. (Finalista del premi literari “Tuber Melanosporum” del Festival Gastro-literari Morella Negra com la Trufa 2017). És la coordinadora del llibre de relats Assassins de Ponent, que ha prologat i on també hi ha un relat seu (Llibres del Delicte, Novembre de 2016). Col·labora amb el bloc de Som Negra fent ressenyes de llibres, i recomana llibres al programa cultural DIS de LleidaTV.

Joan Maria Arenas Prat (Tarragona, 1964) és cirurgià traumatòleg que exerceix a la sanitat pública britànica des de començaments dels noranta. Apassionat de totes aquelles obres que transporten el lector als límits de la realitat, també és autor de diverses novel·les: Tedèum, 2014, L’Atlant, L’Eco del Temps i Nit,  i de l’obra d’assaig Tretze, a més de diversos articles científics en el camp de la Medicina. Ell mateix defineix la seva obra literària com un repte que s’estableix entre el propi autor, el lector i el reduït nombre de personatges que solen conformar les seves històries, per tal de cercar els límits d’aquesta realitat que ens envolta i jugar amb la vulnerabilitat de conceptes  que sempre havíem cregut sòlids, estables, tal com l’espai, el temps o la pròpia raó.

Josep Coll (Pessonada 1949). Més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català. Autor prolífic, ha conreat tots els gèneres literaris i, àdhuc, periodístics (col·labora amb els diaris Segre, El Periódico i la revista Descobrir Catalunya). El seu món vital i literari són els Pirineus, que ha convertit en un univers llegendari. Ha estat traduït al castellà i a l’èuskar. A més d’escriptor, ha estat professor de llengua i literatura catalanes, i és un gran amant de la muntanya. Les seves novel·les publicades són La mula vella, El Pont de Mahoma, El segle de la llum, L’abominable crim de l’Alsina Graells, Per les valls on es pon el sol, Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus, Les senyoretes de Lourdes, Nius, Dos taüts negres i dos de blancs. També ha escrit narrativa breu, infantil i juvenil, teatre, assaig i crítica literària.

Toni Hill (Barcelona, 1966) és llicenciat en Psicologia, tot i que ja fa uns anys que es dedica a la traducció literària. L’any 2011 va publicar la seva primera novel·la, L’estiu de les joguines mortes (Debolsillo), un èxit immediat de crítica i vendes, de la qual es van vendre els drets a gairebé una vintena de països. A continuació van arribar Els bons suïcides (Debolsillo, 2012),  Els amants d’Hiroshima (Debolsillo, 2014), que van completar l’exitosa trilogia de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Héctor Salgado. La seva darrera novel·la és Els àngels de gel (Rosa dels Vents, 2016) on ofereix una magistral història d’intriga psicològica, que penetra en els racons més obscurs de la ment humana alhora que mostra l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970) El seu desembarcament al món literari fou quedant finalista al I Concurs Literari d’Humor Negre amb Psicofonia per a principiants (2004). Poc després guanya el III Concurs de Conte JoEscric.com amb Una combinació prohibida (2006). El 2010 és un dels 17 autors de l’antologia Crims.cat, que destacava els escriptors actuals del gènere negre en català. Les seves novel·les publicades són Tu no m’estimes, (2008), Sang Culé –finalista dels Premis Brigada 21 a la Millor Novel·la en Català Editada el 2009– i Els àngels de Sóar (2015). També és seu el recull de contes Mitja dotzena d’ous. Com activista cultural coordina amb Fede Cortés Un riu de crims i Clio assassina, reculls de gènere negre amb diversos autors en ocasió de l’Ebre Negre, trobades celebrades el 2011 i el 2012.

Salvador Balcells  (L’Espluga de Francolí, 1946). De molt jove va treballar en diversos oficis, destacant especialment els de carquinyoler a l’Espluga de Francolí i de fotògraf a Reus, abans de convertir-se en llibreter el 1972. A partir de 1990 i fins la jubilació va estar vinculat al món de la premsa en català, en tasques de gestió cultural i administrativa. Paral·lelament a totes aquestes activitats ha militat en moviments ecologistes i independentistes. Durant la dècada dels vuitanta va escriure i publicar tres llibres de divulgació: Energia i societat: una perspectiva catalana, Barcelona 92 o com desfer Catalunya i Visca la terra. Manual de l’ecologista català. Ha publicat amb l’editorial Meteora les novel·les policíaques La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. I amb l’editorial Gregal la novel·la Els crims del convent.

Montse Sanjuan (Lleida, 1956) és llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i en Filologia Hispànica per la UNED. Ha treballat com a periodista i va formar part de l’equip de la revista lleidatana La Boira. Va canviar el periodisme per la docència i ha dedicat la seva tasca professional a l’ensenyament de la llengua i literatura a secundària. És també l’autora del bloc Llibres llegits i per llegir des de l’any 2006. Ha publicat relats en diferents mitjans i va participar també en el llibre 365 contes, un any de contes. Al març de 2014 va publicar el seu primer llibre La sergent Anna Grimm, i al 2005 una segona novel·la amb la mateixa sergent com a protagonista, El misteri del bressol buit. És una lectora constant i extensa: l’amor per la lectura ocupa una part molt important de la seva vida.

Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953) és escriptor, traductor, impressor i editor. Ha publicat el llibre de relats L’home de les cadires (1991), l’assaig historicoartístic La casa de la ciutat, un itinerari (1996) i ha traduït al català obres de Ray Bradbury (Les daurades pomes del Sol), Virginia Wolf (Flush, una biografia), Katherine Anne Porter (Judes en flor), Joan Aiken (Un murmuri a la nit), Amanda Bath (Pere Calders, ideari i ficció) i multitud de pel·lícules i sèries per a Televisió de Catalunya i altres mitjans audiovisuals. És llicenciat en filologia catalana i va ser durant quinze anys responsable d’edicions de la Regidoria de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2000 va fundar, amb M. Dolors Sàrries, Editorial Meteora a on desenvolupa actualment la seva tasca d’editor amb un catàleg de prop de 200 títols amb col·leccions de novel·la, no ficció, assaig, poesia, biografia, llibre d’art, infantil, etc.

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor, periodista i traductor. (Sobre)viu treballant amb activitats vinculades a la literatura –correccions d’estil, classes d’escriptura, treballs editorials, textos d’encàrrec, gestió cultural… Té publicades trenta d’obres de diferents gèneres literaris entre les quals destaquen una desena de novel·les negres. Juntament amb Àlex Martín Escribà ha preparat dues antologies de relats negres publicades per l’editorial Alrevés. És estudiós del gènere negre i fruit d’això és el llibre 501 crims que has de conèixer abans de morir i sobretot el seu assaig Pot semblar un accident, que analitza la novel·la negra escrita en català entre 1999 i el 2010. Actualment treballa en la seva tesi doctoral sobre la col·lecció La Negra de La Magrana i ha publicat articles científics sobre el gènere en diferents publicacions acadèmiques. Codirigeix les revistes digital Bearn i Bearn Black i dirigeix el festival Tiana Negra.

Mònica Llorente i Mercè Llorente. El lloc del crim va néixer ja fa uns anys de la mà de la Mercè i la Mònica amb la idea de parlar sobre un gènere que les apassiona. En aquest bloc, http://www.elllocdelcrim.cat, comenten llibres, sèries i cinema negre, desitjant ser així un punt de trobada amb altres amants del crim i el misteri. També són molt actives a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter, on es fan ressò  de noticies i esdeveniments d’interès. La Mònica des de Granollers, i la Mercè des de Berlin treballen cada setmana amb entusiasme per generar nous continguts i conèixer nous autors. L’any 2013 el seu bloc va ser guardonat amb el premi al millor bloc personal de literatura als Premis Blocs Catalunya.

Alfons Gorina (Barcelona, 1983) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. S’ha especialitzat en guió cinematogràfic. Ha dirigit un màster en Film Marketing Business a l’escola Escac de Barcelona. Col·laborador habitual com a expert cinematogràfic en programes de ràdio. Conferenciant i contertulià sobre cinema i sèries de televisió. Jurat de festivals de cinema. Crític i articulista en diferents mitjans especialitzats, ha assistit com enviat especial a diferents rodatges i festivals. Amb amplis coneixements en cinema, música, esports i televisió en general.

Guillem-Jordi Graells (Terrassa, 1950). Llicenciat en Filologia Catalana i en Art Dramàtic, ha dirigit, en diversos períodes, el Teatre Lliure. Professor de l’Institut del Teatre, fundador de Zitzània/teatre i de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra. Ha presidit l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Guionistes Associats de Catalunya. Com a autor teatral ha estrenat, sol o en col·laboració, una dotzena d’obres. Ha fet dramatúrgies a partir d’autors catalans, i ha traduït o adaptat una trentena de textos. També ha escrit guions per a ràdio, televisió, cinema i documentals i ha comissariat exposicions. Ha publicat llibres d’assaig i recerca, així com bona part de les seves obres teatrals i traduccions.

Mireia Llinàs (Barcelona, 1985). Graduada en cinema a l’ESCAC el 2007 en la especialitat de guió. Ha treballat com a guionista a sèries per a Televisió de Catalunya, com Ventdelpla i Kubala Moreno i Manchón. L’any 2015 va estrenar la seva primera pel·lícula, Sólo Química, co-escrita amb el director Alfonso Albacete. També va co-escriure i dirigir el curt Lo cantaba Nina Simone, seleccionat en diversos festivals nacionals i internacionals. Al gener de 2016 va publicar la seva primera novel·la, Els enemics silenciosos, editada por Columna i finalista al Premi Agustí Vehí. Actualment està escrivint dues pel·lícules per a televisió de caire històric.

Isona Passola (Barcelona, 1953) va estudiar història i treballà d’actriu. L’any 1992 va fundar la productora Massa d’Or, amb la que ha produït una quinzena de pel·lícules. El 2009 s’estrenà com a directora, guionista i productora amb el documental Cataluña-Espanya, premi Gaudí a la millor direcció. Posteriorment ha dirigit el documental L’endemà. També és professora universitària, donant classes d’adaptació de la literatura al cinema. Forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona. L’any 2011 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2012 la Creu de Sant Jordi. Des d’abril de 2013 és presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

Fàtima Llambrich (L’Ametlla de Mar, 1980) Llicenciada en periodisme i en criminologia per la UAB, té un màster en Seguretat i Prevenció. També és postgraduada en Tècniques Avançades en Perfilació Criminal i Psicologia Investigativa per la UB. Treballa de periodista especialitzada en crònica judicial i policial als informatius de TV3. Coautora del 30 Minuts «El Cos del Delicte» (TV3, 2015) i autora de Sense cadàver (Ara Llibres, 2016), Sin cadàver (Now Books, 2016) una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial.

Eduard Castanyo (Barcelona, 1964) és llicenciat en filologia anglesa. Traductor d’autors i gèneres diversos, sempre dins de la narrativa, ha estat la veu d’Arthur C. Clarke, Robert Heinlein, Ian Watson, Theodore Sturgeon i Michael Crichton per a Edicions Pleniluni, Virginia Woolf (Viena), Henry James (Laertes), Salvador Dalí (Destino), Roald Dahl (contes per a adults, editorial Pirene), Lewis Carroll (Laertes), Frank McCourt (Columna i Bromera), Tom Sharpe (Columna), John Updike (Bromera) i també, en novel·la negra, John Connolly (Els amants) i Benjamin Black, aquests dos darrers autors també publicats per l’editorial Bromera.

Rafa Melero (Barcelona, 1972) va néixer a Barcelona, però des de la infància va créixer a Lleida, fins que el 1995 es va incorporar al cos de Mossos d’Esquadra. Des de jove, va destacar en l’atletisme, on va ser quatre vegades campió de Catalunya en els 800 metres en categoria promesa i sènior. El 2013 publica el seu primer llibre, La ira del Fènix, en català, i l’any següent l’editorial Playa de Ákaba el tradueix al castellà. El 2015 publica La penitencia de l’Alfil, en castellà i català amb l’editorial Alrevés, pel seu prestigiós catàleg Crims.cat. El 2016 la mateixa editorial Alrevés publica la seva última novel·la, Ful, que és finalista al Premio Ciudad de Santa Cruz a la millor novel·la negra de l’any.

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és filòleg de formació i divulgador lingüístic d’ofici. Ha escrit novel·la negra (Aigua bruta, Fronts oberts), llibres de contes, de llengua (En perill d’extinció. 100 paraules per salvar, El catanyol es cura, Manual del conflicte) i assaig sociolingüístic (El bilingüisme mata). Ha traduït narrativa italiana contemporània (Tomasi di Lampedusa, Antonio Tabucchi, Erri de Luca, Gianni Rodari…) i més d’una trentena de novel·les d’Andrea Camilleri, el creador del comissari Montalbano. La més recent és Un cau d’escurçons (Edicions 62). Actualment escriu sobre llengua al diari digital Vilaweb i és el responsable dels mots encreuats de l’edició catalana d’El País i del digital elnacional.cat.

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Escriptora, investigadora, crítica literària i de cinema. Especialista en novel·la negra. Escriu regularment en diversos mitjans. Ha publicat un bon nombre de relats en reculls col·lectius. El 2013 va publicar Les veus del crim (converses amb 12 autors de novel·la negra catalans) i va coordinar l’antologia de relats Elles també maten. Al 2014 va aparèixer la seva primera novel·la publicada: La dona de gris. Al 2015 va coordinar una segona antologia de relats de dones, Noves dames del crim. I el 2017 ha aparegut la seva segona novel·la, El somriure de Darwin. A Internet, és la responsable de dos blocs literaris: A l’ombra del crim i El fil d’Ariadna.

Joan Rendé i Masdéu (Barcelona, 1943) va estudiar les carreres de filosofia i lletres, medicina i periodisme, però només va completar la titulació en aquesta darrera. En el camp del periodisme, va publicar al diari Avui, durant anys, una columna signada amb el pseudònim Dr. Scopius. També amb una llarga sèrie d’entrevistes de fons a molts grans autors de la literatura i de les arts plàstiques. Ha col·laborat així mateix amb Serra d’Or i altres mitjans de comunicació. Per exemple, va contribuir als guions del programa Oh, Bongònia de TV3. Pel que fa a la ràdio, va participar, també com a guionista únic, en el programa Consultori sentimental de Cecília Bibiloni i en una llarga sèrie d’espais de cultura a Catalunya Ràdio. La seva obra literària, marcada per una característica ironia, s’inicia el 1978 amb Sumari d’homicida. Va participar en totes les edicions del col·lectiu Ofèlia Dracs. En el curs de la seva carrera ha recollit diversos premis literaris. A part d’escriptor, va completar la seva dedicació a la literatura exercint de professor de literatura i de director de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Rosa Querol va néixer i viu a Barcelona. És periodista, llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB. Ha treballat com a periodista freelance per a diferents mitjans. Li agrada el cinema, llegir i viatjar. La seva passió per la novel·la negra la va portar a participar en la creació del portal web Mucho Mas Que Un Libro, del qual és coordinadora. L’objectiu és proporcionar tota la informació sobre les novetats en novel·la negra i policial i tot el que gira al seu voltant, com ara festivals, trobades i congressos, a Catalunya i a l’Estat Espanyol. El portal, en conveni amb Amazon, es dedica també a la comercialització de literatura, pel·lícules, còmics, etcètera. Una altra activitat de és la promoció d’autors i títols a través de blogs i xarxes socials.